Adam Smith, qui es considera el pare del Liberalisme, arrel de la seva observació d'una fàbrica d'agulles, va entendre que l'especialització del treball (treball fragmentat, en cadena) augmentava la producció global d'un Estat.
Aquesta especialització, a més de fer abandonar la idea de que la riquesa d'un país es mesurava per la quantitat de recursos que acumulava -principalment or i plata-, genera una sèrie de desigualtats socioeconòmiques que es veuen explicades en el llibre La Riquesa de les Nacions, obra magna de l'economista del segle XVIII.
La diferenciació dels salaris ve promoguda con la senzillez o dificultat, con la limpieza o suciedad, con lo honroso o deshonroso que sea el empleo (Smith: 153). D'entre totes les característiques a les que apunta Smith, la més important és que aquells llocs de treball que són més ben remunerats són els que requereixen una qualificació educativa (a més de la temporalitat, l'èxit de les tasques a realitzar o la força de treball necessària). Aquesta dinàmica socioeconòmica, reconeguda per Smith, encara es manté vigent actualment tot i que el mateix autor destaqués que:
a) La superació de les desigualtats socials ha de partir de l'organització obrera. El repartiment dels recursos ha de promoure la desaparició de la societat dual.
b) L'excedent ha de ser repartit entre els treballadors i no per l'empresari. El cost del producte s'ha de basar amb la força de treball (temps de dedicació) invertida.
c) Existeix una falsa consciència que ha de desaparèixer: l'educació reprodueix el sistema capitalista i no mostra les desigualtats socials, el que suposa una negació d'aquestes i la desconeixença per eliminar-les.
Altres autors posteriors, com Marx van adoptar les idees de Smith per crear les seves teories econòmiques, encarades al mateix fi. A la societat actual, s'ha fet una lectura d'Adam Smith encarada a la no intervenció de l'estat a l'economia; és el que es coneix com Neoliberalisme.
Autors com Denison (1964) confirmen la contribución cuantitativa precisa de la educación al crecimiento econòmico (de Denison per Blaug: 17). És a dir, l'Educació és un factor que influeix en la distribució de la renta, tot i que no és exclusiu. Segons com cada Estat financi l'educació, augmentaran les desigualtats -en tant que els ingressos d'una part de la població augmenten.
Blaug es reafirma amb aquesta idea, i defensa 4 accions que confirmen que l'educació és important dins la dinàmica dels mercats laborals però no és decisiva: 1. la funció socialitzadora de l'ensenyament (les aptituds personals són importants però no es tenen en compte a l'hora de la contractació); 2. la hipòtesi de la selecció (el salari augmenta proporcionalment amb el nivell d'educació); 3. el contracte laboral incomplet (s'estipula la retribució i la duració de la feina però la lleialtat està motivada, principalment, per promocions competitives); 4. segmentació del mercat laboral (les categories laborals s'estructuren per la formació general o específica del treballador).
Tal com Blaug afirma, lo verdaderamente importante es que los trabajadores acepten los principios según los cuales a algunos se les paga más y a otros menos (Blaug: 32). El credencialisme educatiu evita conflictes entre treballadors i és un mètode de selecció general. La societat ho ha acceptat com a vàlid i, segons el meu punt de vista, no ha de ser així, ja que en tant que persones, tots tenim els mateixos drets a viure en les mateixes qualitats i privilegis socials.
Benvolguda Mireia, era Marx i no Smith el que proposava els punts a, b i c que destaques. Pel que fa a les lectures cal fer referència més directa. Podries fer un nou comentari amb les aportacions de la lectures de Smith i Blaug? Gràcies,
ResponEliminaÒscar