Lectura 1: L'era de la informació

La situació econòmica global actual està centrada en la difusió de la tecnologia per millorar la productivitat –eficàcia i eficiència- de les empreses dels països del Nord.

Malauradament, aquesta situació econòmica es caracteritza, tal com diu M. Castells (2003) pel deteriorament de les condicions de vida i de treball per a un sector important dels treballadors. Aquesta afirmació es pot corroborar amb els índex d’atur de la població d’un país, descens de salaris reals, inestabilitat laboral i subocupació de sectors professionals determinats, entre d’altres ítems. Destacar que els estudis de PIB/càpita són una distorsió de la realitat si volem conèixer la riquesa per persona d’un país i donar solvencia a l’afirmació de Castells. Com alternativa, es presenten estudis com la Curva de Lorenz o l’Índex de Gini que faciliten una lectura crítica i real a la situació econòmica d’un país i al seu estat de riquesa.

M’agradaria destacar que la societat en la qual estem immersos s’ha catalogat com societat de la informació, gràcies a la difusió tecnològica i informàtica creixent en les últimes dues dècades –al 1995 amb la globalització d’Internet. Això ha obligat a països i empreses a renovar-se i innovar-se, ser competitius per poder entrar dins l’economia, que davant aquesta situació, s’ha convertit en global, tal com anunciava al principi d’aquest article. Aquesta innovació està centrada en l’ús de les tecnologies com a modus operandi en en el món empresarial i món personal, ja que gairebé totes les ofertes laborals precisen de coneixement de les TIC; la flexibilitat i adaptabilitat de les noves tecnologies a les necessitats del mercat; a l’eficàcia i eficiència (tant de la mà d’obra com de la producció); als interessos de que la informació hagi d’arribar a tota la població, i per tant, construir ciutadans de primera classe en el món desenvolupat; al downsizing o retallada de despeses; i en definitiva, a la competitivitat global de mercat.

Aquesta situació d’extrema competitivitat pot induïr a situacions com que la desigualtat i la pobresa van augmentar durant els noranta als Estats Units i a la major part d’Europa (Castells, 2003). I els efectes encara s’arrosseguen avui, amb la marginació i exclusió social, amb la pobresa educativa (tot i que ens els països desenvolupats la taxa d’analfabetisme és molt baixa, està emergent l’analfabetisme digital) i la dualització del mercat de treball, entre d’altres exemples.

És aquest un dels motius que l’educació ha d’estar al dia dels canvis socials i econòmics tant a gran com a petita escala per poder preparar a la població a les necessitats i característiques de la seva societat. Però no hem d’oblidar que, tal com diu M. Fernández Enguita (2002) la calidad de la docencia depende en gran medida de la voluntad del profesor, voluntad que depende de su vocación, motivación, etc. La implicació del professorat vers la innovació educativa hauría de ser máxima, ja que són ells els encarregats d’educar i preparar a les persones per a la societat de les TIC i com afrontar-se als problemes que l’economia global pot generar.

Per tant, es pot entendre que la situació econòmica global, marcada per les tecnologies i la informació accessible a tota la població és una qüestió, també, educativa.